Per què estudiar música ?

La música està sent introduïda en l'educació dels xiquets en edats primerenques, a causa de la importància que representa en el seu desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial, de la parla, i motriu. La música és un element fonamental en esta primera etapa del sistema educatiu. El xiquet comença a expressar-se d'una altra manera i és capaç d'integrar-se activament en la societat, perquè la música li ajuda a aconseguir autonomia en les seues activitats habituals, assumir el cuidat de si mateix i de l'entorn, i a ampliar el seu món de relacions. La música té el do d'acostar a les persones. El xiquet que viu en contacte amb la música aprén a conviure de millor manera amb altres xiquets, establint una comunicació mes harmoniosa. A esta edat la música els encanta. Els dóna seguretat emocional, confiança, perquè se senten compresos al compartir cançons, i integrats en un clima d'ajuda, col·laboració i respecte mutu.

L'etapa de l'alfabetització del xiquet es veu mes estimulada amb la música. A través de les cançons infantils, en les que les síl·labes són rimades i repetitives, i acompanyades de gestos que es fan al cantar, el xiquet millora la seua forma de parlar i d'entendre el significat de cada paraula. I així, s'alfabetitzarà d'una forma més ràpida.

La música també és beneficiosa per al xiquet quant al poder de concentració, a més de millorar la seua capacitat d'aprenentatge en matemàtica. La música és pura matemàtica. A més, facilita als xiquets l'aprenentatge d'altres idiomes, potenciant la seua memòria.

Amb la música, l'expressió corporal del xiquet es veu mes estimulada. Utilitzen nous recursos al adaptar el seu moviment corporal als ritmes de diferents obres, contribuint d'esta manera a la potenciació del control rítmic del seu cos. A través de la música, el xiquet pot millorar la seua coordinació i combinar una sèrie de conductes.

Referent a l'autoestima social, el treball musical enfortix el sentit del treball cooperatiu, el respecte de si mateix i dels altres, la tolerància amb els errors d'altres, la solidaritat i estar més obert a la crítica. Quant a l'autoestima acadèmica sobra recordar que al realitzar una activitat com la música, el xiquet se sent privilegiat amb les seues capacitats, aprofita més les seues potencialitats, és més perseverant, s'esforça i té expectatives positives per al seu futur.

Una bona orientació en el procés d'ensenyança-aprenentatge (a primerenca edat) de la música contribuïx a millorar:

· capacitat d'escolta

· capacitat de concentració

· capacitat d'abstracció

· capacitat d'expressió

· autoestima

· criteri

· responsabilitat

· disciplina

· respecte

· socialització

· actitud creativa

Permet a més integrar els elements musicals al nostre món intern:

· Ritme: Corporalitat

· Ritme + Melodia: món sensorial i afectiu

· Ritme + Melodia + Harmonia + Timbre: món sensorial, afectiu i cognitiu